dimecres, 29 d’abril de 2015

Sant Jordi

La Peti, amb la voluntat de convertir com una tradició la nostra participació a la festivitat de Sant Jordi, va representar una obra de teatre alternativa a la llegenda convencional! Aqui teniu un parell de fotos i el guió per a qui es va perdre la nostra actuació. Us esperem l'any que vé!!



LA HISTORIA DEL DRAC DILONG


Narrador: Hi ha moltes històries que expliquen la llegenda de Sant Jordi. N’hi ha poques que expliquen la història de la princesa, i encara menys que expliquen la del drac. Però us diré un secret: cap d’elles és certa! La típica història explica que el drac menjava el bestiar del poble i quan aquest es va acabar va començar a menjar persones. Però és fals, el drac de la nostra història, el Dilong, no tenia un trastorn obsessiu compulsiu amb el menjar, sinó amb les compres. Qualsevol biòleg us assegurarà que els dracs només mengen insectes.

El Dilong sempre havia volgut viure com un rei. Tenir 30 vestits per escollir al matí, fer-se un esmorzar amb els millors pastissets, gaudir de tota la fruita del món durant tot l’any i tota mena de luxes. El fet és que el regne d’aquesta història, però, era força pobre. Al castell hi vivia una princesa que donat la situació de sequera va obrir les portes i va convidar als camperols a cultivar als jardins reials i dormir a les habitacions, i ella els ajudava.

Un dia com qualsevol altre, el Dilong va exclamar:

Dilong: No aguanto més! Necessito fer un canvi en la meva vida, no puc seguir vivint en aquesta situació! Que es això de tenir només un parell de sabates? Perquè no puc fer una mariscada cada dia i atipar-me de caviar fins a més no poder?

(N): I pensant pensant, se li va acudir una idea:

(D): Segrestaré a la filla del reina i demanaré un rescat, i tot seguit aniré a fer les compres al centre comercial, que ja em fan molta falta!

(N): Dit i fet. Aquella mateixa nit es va posar un passamuntanyes i va anar a raptar la princesa. Amb el seu foc va cremar unes quantes cases i mentre els camperols estaven ocupats apagant el foc va emportar-se la princesa.

(Princesa): Mamaaaaaaaaa!

(Reina): Noooo Fillaaaa! Qui collirà les patates demà al matí (... ai....) Et rescataré!!!

(N): Un cop a la cova va parlar amb ella:

(P): Però que coi vols de mi? Te’m menjaràs?

(D): Ui nooo! Quin fàstic això de la carn humana!! Només vull diners! Deixem veure el teu mòbil, que necessito enviar-li un whatsapp a la teva mare per demanar el rescat. A veure.... (Fa veure que escriu al mòbil) SI-A-LA-TE-VA-FI-LLA-VOLS-RE-CU-PE-RAR-DI-NERS-ENS-M’HAU-RAS-D’EN-VI-...

(P): Dineeeeers? Però si no en tenim ni per donar canvi!

(D): I aleshores com és que sempre esteu tant contents i rient al teu poble? Jo estic en la mateixa situació i mira que amargat!

(P): Com que estàs amargat? Hi ha altres coses més importants que els diners i que et fan molt feliç? Que no hi ha ninguna dragona que et faci cas? (amb cara cotilla)

(D): Fins ara no m’hi havia parat a pensar, he estat tota la vida sol pensant en ser ric... Que hi ha altres dracs per aquí per sortir de festa?

(P): Doncs pobret meu. No veus que amb molts diners però sense ningú amb qui compartir-los no seràs verdaderament feliç?

(D): Dona... vist d’aquesta manera potser si que tens raó. Però i si vull comprar roba de temporada o si surt un iPhone nou, amb què m’ho compro?

(P): I realment és tan imprescindible renovar totes les teves coses cada any i tenir tant per triar que arribes a segrestar una persona per fer realitat aquests somnis?

(D): ... Bé, cada any cada any... tampoc tant... Com ets tu tan feliç sinó?

(P): Mira, jo no penso en tenir molts diners i comprar coses per anar a la última. M’interesso per els altres, comparteixo moments amb les meves amistats i junts tirem endavant el poble, i de tot això obtinc aquesta felicitat que no obtindria amb els diners.

(D): Però jo no conec un poble amb dracs per la zona...

(P): Per això no et preocupis! Allà ens fan falta la teva força per moure pedres i el teu foc per cremar les herbes seques. Ens aniria molt bé tenir les teves mans!

(N): Inesperadament, i quan semblava que el Dilong estava del tot convençut, va aparèixer un princep:

(Princep): (Comprovant la direcció d’una comanda) Això és el nº 4 del c/Puja-i-No-Paris?

(D): Si, aquí és.

(Princep): (Canviant l’expressió de la cara i desenfundant una espasa) Dons la reina ha contractat un servei de rescat i vinc per emportar-me la princesa!

(Princesa): Doncs ja no fa falta que em rescati ningú, hem fet les paus amb el Dilong i vé amb mi a viure al poble. Volies alguna cosa més?

(Princep): Dona, doncs ja que he vingut aquí i per no tornar a casa amb les mans buides, que et semblaria anar al cine amb mi i després fem una volta pel centre comercial a cavall?

(Princesa): Abans recolliria totes les patates de l’hort en un dia que seure al teu costat a cavall. Apa deu (Donant-li una empenta), puja i no paris!! .... Et vens amb mi Dilong?

(D): Som-hi princesa! Però podrem comprar unes creps de camí?

(Princesa): Diloooong.... (amb veu de mare)

(N): I es així com la princesa i el Dilong es van fer amics i van viure moltes històries junts, i finalment es van acabar enamorant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada