La Peti, amb la voluntat de convertir com una tradició la nostra participació a la festivitat de Sant Jordi, va representar una obra de teatre alternativa a la llegenda convencional! Aqui teniu un parell de fotos i el guió per a qui es va perdre la nostra actuació. Us esperem l'any que vé!!
LA HISTORIA DEL DRAC DILONG
Narrador: Hi ha moltes històries que expliquen
la llegenda de Sant Jordi. N’hi ha poques que expliquen la història de la princesa, i encara menys que expliquen la del drac. Però us diré un secret: cap
d’elles és certa! La típica història explica que el drac menjava el bestiar del
poble i quan aquest es va acabar va començar a menjar persones. Però és fals, el
drac de la nostra història, el Dilong, no tenia un trastorn obsessiu compulsiu
amb el menjar, sinó amb les compres. Qualsevol biòleg us assegurarà que els
dracs només mengen insectes.
El Dilong sempre havia volgut viure com un
rei. Tenir 30 vestits per escollir al matí, fer-se un esmorzar amb els millors
pastissets, gaudir de tota la fruita del món durant tot l’any i tota mena de
luxes. El fet és que el regne d’aquesta història, però, era força pobre. Al
castell hi vivia una princesa que donat la situació de sequera va obrir les
portes i va convidar als camperols a cultivar als jardins reials i dormir a les
habitacions, i ella els ajudava.
Un dia com qualsevol altre, el Dilong va
exclamar:
Dilong: No aguanto més! Necessito fer un canvi en la meva
vida, no puc seguir vivint en aquesta situació! Que es això de tenir només un
parell de sabates? Perquè no puc fer una mariscada cada dia i atipar-me de
caviar fins a més no poder?
(N): I pensant pensant, se li va acudir una
idea:
(D): Segrestaré a la filla del reina i demanaré un
rescat, i tot seguit aniré a fer les compres al centre comercial, que ja em fan
molta falta!
(N): Dit i fet. Aquella mateixa nit es va
posar un passamuntanyes i va anar a raptar la princesa. Amb el seu foc va
cremar unes quantes cases i mentre els camperols estaven ocupats apagant el foc
va emportar-se la princesa.
(Princesa): Mamaaaaaaaaa!
(Reina): Noooo Fillaaaa! Qui collirà les patates demà al
matí (... ai....) Et rescataré!!!
(N): Un cop a la cova va parlar amb ella:
(P): Però que coi vols de mi? Te’m menjaràs?
(D): Ui nooo! Quin fàstic això de la carn humana!! Només
vull diners! Deixem veure el teu mòbil, que necessito enviar-li un whatsapp a
la teva mare per demanar el rescat. A veure.... (Fa veure que escriu al mòbil)
SI-A-LA-TE-VA-FI-LLA-VOLS-RE-CU-PE-RAR-DI-NERS-ENS-M’HAU-RAS-D’EN-VI-...
(P): Dineeeeers? Però si no en tenim ni per donar canvi!
(D): I aleshores com és que sempre esteu tant contents i
rient al teu poble? Jo estic en la mateixa situació i mira que amargat!
(P): Com que estàs amargat? Hi ha altres coses més
importants que els diners i que et fan molt feliç? Que no hi ha ninguna dragona
que et faci cas? (amb cara cotilla)
(D): Fins ara no m’hi havia parat a pensar, he estat tota
la vida sol pensant en ser ric... Que hi ha altres dracs per aquí per sortir de
festa?
(P): Doncs pobret meu. No veus que amb molts diners però
sense ningú amb qui compartir-los no seràs verdaderament feliç?
(D): Dona... vist d’aquesta manera potser si que tens
raó. Però i si vull comprar roba de temporada o si surt un iPhone nou, amb què
m’ho compro?
(P): I realment és tan imprescindible renovar totes les
teves coses cada any i tenir tant per triar que arribes a segrestar una persona
per fer realitat aquests somnis?
(D): ... Bé, cada any cada any... tampoc tant... Com ets
tu tan feliç sinó?
(P): Mira, jo no penso en tenir molts diners i comprar
coses per anar a la última. M’interesso per els altres, comparteixo moments amb
les meves amistats i junts tirem endavant el poble, i de tot això obtinc
aquesta felicitat que no obtindria amb els diners.
(D): Però jo no conec un poble amb dracs per la zona...
(P): Per això no et preocupis! Allà ens fan falta la teva
força per moure pedres i el teu foc per cremar les herbes seques. Ens aniria
molt bé tenir les teves mans!
(N): Inesperadament, i quan semblava que el
Dilong estava del tot convençut, va aparèixer un princep:
(Princep): (Comprovant la direcció d’una comanda) Això és
el nº 4 del c/Puja-i-No-Paris?
(D): Si, aquí és.
(Princep): (Canviant l’expressió de la cara i
desenfundant una espasa) Dons la reina ha contractat un servei de rescat i vinc
per emportar-me la princesa!
(Princesa): Doncs ja no fa falta que em rescati ningú, hem
fet les paus amb el Dilong i vé amb mi a viure al poble. Volies alguna cosa
més?
(Princep): Dona, doncs ja que he vingut aquí i per no
tornar a casa amb les mans buides, que et semblaria anar al cine amb mi i
després fem una volta pel centre comercial a cavall?
(Princesa): Abans recolliria totes les patates de l’hort
en un dia que seure al teu costat a cavall. Apa deu (Donant-li una empenta),
puja i no paris!! .... Et vens amb mi Dilong?
(D): Som-hi princesa! Però podrem comprar unes creps de
camí?
(Princesa): Diloooong.... (amb veu de mare)
(N): I es així com la princesa i el Dilong es
van fer amics i van viure moltes històries junts, i finalment es van acabar
enamorant!
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
